És curiós veure la quantitat d’activitats que es poden fer amb internet, i no només per a un públic concret.
Les presentacions són de formes diferents, des d’un mapa conceptual (com en el nostre cas) fins a un vídeo o un Power Point, com acostuma a ser més típic. Tot i això, cada material presentat a classe sembla nou i amb una essència completament diferent a l’anterior. Podem veure els diferents usos que és dóna a les diferents webs.
També, amb aquestes exposicions, es dóna a conèixer altres activitats i llocs específics de la xarxa per a l’educació i per facilitar la navegació per Internet als nens i nenes.
Els treballs es basen des de diferents àmbits. Com hem vist des de l’educació formal tan a nivell adult com a nivell infantil (projectes amb aplicacions a centres educatius, institucions ) com a l’educació informal (projectes amb aplicacions en l’àmbit de educació auditiva, atenció a persones d’àmbits socials desafavorits, educació especial, educació intercultural, gastronomia, atenció als idiomes, etc.).
Pensem que és important el fet d’encarar els usos de les noves tecnologies cap a intencions educatives per obrir noves fronteres cap a la reflexió, la innovació i la participació col•lectiva!
El MEME, una pregunta per cridar l’atenció, una pregunta que busca respostes o més preguntes.
Nosaltres, ens em fixat amb el nostre treball, el col•lectiu al que ens dirigim, que té unes necessitats molt especifiques. Moltes d’aquestes necessites veuen la resposta però altres no.
El que s’acostuma a ensenyar als/les immigrants es basa en la llengua i la documentació que han de porta, o en algun ofici. Nosaltres pensem que també haurien de conèixer llocs especials, parcs, museus, places…
Tots aquests espais que moltes vegades queden amagats davant la llengua i la feina.
Dir-vos que aquest treball és el resultat de petites reflexions que nosaltres hem fet de la societat i de les demandes que pensem que hi ha avui dia.
Vam estar valorant que la immigració és una realitat, a Catalunya ja arriba al milió de persones, dels quals 280.000 no tenen papers. Nosaltres pensem que tota persona te dret a la informació i a l’assesorament gratuït dels drets bàsics de qualsevol ciutadà i ciutadana, indepentment del seu origen o pertinença a grup ètnic. I un dels nostres objectius és el d’informar sobre aspectes que facin referència a la vida laboral i a la vida quotidiana i que els/les immigrants per la seva condició de tals desconeixen. Per això potenciem al nostre projecte l’ús de la parla per una banda, per tal de donar la oportunitat de comunicació i de poder compartir entre persones que es troben en una situació semblant problemes o inquietuds, i per altra banda, l’ús de l’ordinador per apropar Internet com a recerca i demanda de treball com d’altres inquietuds .
D’aquesta manera pensem que el curs permetrà generar informació i propostes de treball a partir de mòduls temàtics per a que puguin intervenir d’una manera més activa en els diferents àmbits de la societat i per aconseguir els objectius i els reptes que la societat catalana els presenta. Pensem que aquesta és una manera d’actuar i treballar a favor de la integració efectiva de totes les persones que viuen al nostre país i d’una manera actualitzada, innovadora i vivencial.
Un dels objectius primordials del curs és que volem que aquest sigui pràctic i realment vàlid per a la vida quotidiana dels/les immigrants. Volem que estableixin bases més sòlides de com poden buscar feina i de com poden comunicar-se amb els seus familiars al país d’origen, de com poden estar al dia a dia de l’actualitat social i política a través d’Internet, una eina que a Europa és primordial i se que se li pot treure molt de profit!
Blogs para educar. Usos de los blogs en una pedagogía constructivista
de Tiscar Lara
Reflexionem sobre la importància dels weblogs dins de la SIC a través d'una pedagogia constructivista en funció de quines siguin les necessitats educatives...
A mode de reflexió crítica, nosaltres hem ordenat una mica aquells aspectes que a partir de l'article de Tiscar Lara ens han semblat positius, però també aquells que no ens han agradat tant. D'aquesta manera aconseguim una serie d'idees contrastades sobre les avantatges/inconvenients de les weblogs.
Entenem que ens hem d'educar per aprendre a saber fer un ús racional dels mitjans de comunicació audiovisuals en un món cada vegada més mediatitzat per les noves tecnologies. Definir ser una persona competent en comunicació audiovisual requereix igual d'un significat canviant en funció de quines siguin les demandes en una societat tecnològicament tant canviants, on hem de tenir clar que els missatges que ens emeten els mitjans segurament ens poden arribar a produir uns efectes (valors/contra-valors) en els consumidors i consumidores. Per això pensem que és més que necessària una educació en comunicació audiovisual, que sorgeixin noves eines com les weblogs. Per això pensem que és important que els docents i les docents que tenen a les seves mans la oportunitat d'actuar com a mediadors i mediadores constructivistes siguin persones amb una molt bona formació en la SIC perquè els aprenentatges que els i les estudiants construeixin siguin d'allò més productius.
Una altra pregunta que se'ns ha despertat al llegir l'article és; La informació, és un be social o és una mercaderia? Al nostre pensar, la publicitat és un reflex de la societat, aprendre a consumir i a buscar l'èxit. La informació és una mercaderia i un engranatge de poder social, no és un bé comú. En aquesta societat s'ha de fer front a les desigualtats socials d'accés a la informació on la majoria de medis generalitzats estan financiats bàsicament per la publicitat. Les weblogs per fi poden anar més enllà, ja que son una eina fruit d'una personalitat concreta i amb uns interessos personals concrets, les weblogs a grans trets no responen als interessos d'uns pocs i poden servir com una eina que actua com a xarxa social per ampliar i enfortir relacions, per compartir i per aprendre a través de la xarxa a qualsevol hora i en qualsevol moment. Nosaltres pensem que sort en tenim d'Internet (i de les weblogs!) ja que el panorama mediàtic ja ens comença a ser avorrit... no ens agrada com quatre gats gestionen la informació, una informació que es vista per milions de persones que no tenen dret a rèplica dins d'un procés unidireccional d'informació, el d'assentar-se al sofà apretar un botó i mirar la informació que desprèn la televisió. Tot emmascarat dins d'un mercat competitiu, amb alts graus d'interès econòmic i polític. Pensem que l'estil de la televisió és de banalitzar la cultura i el camp periodístic es la representació de la vida en un context fals de vuit polític i social d'anècdotes i successos. Defensem que l'educació no és competitivitat, que l'educació no és mercaderia neoliberal.
Els mitjans de comunicació de masses són una eina i un dispositiu comunicatiu capaç de predefinir la trajectòria de l'acció social i col·lectiva de MILIONS DE PERSONES, AMB MILIONS D'INICIATIVES INDIVIDUALS, els mitjans delimiten la imaginació, l'acció social, així és que lo real de la vida forma part de la pantalla televisiva i aquesta és se'ns dubte és un altar i un escenari privilegiat per les disputes i per els combats polítics i econòmics actuals. El blog permet anar una mica més enllà ja que és una invitació a la conversació, és un procés comunicatiu BIDIRECCIONAL on es pot estimular la imaginació i les ganes de compartir el que saps amb les demés persones sense afanys econòmics, sense vendre idees.
També pensem que en aquest article es revalora l'aprenentatge educatiu, es requereix el naixement de noves visions educatives! Ara bé, l'article ens deixa molt clar que la importància de les weblog rau en el fet de que lo important no és el que s'utilitza, sinó el com i de quina manera s'utilitza.
La persona bloguera disposa de moltes opcions d'actuació. Es tracta d'un espai de llibertat, experimentació i aprenentatge, i tot dins d'una periodicitat temporal al agradat de cada persona. Com bé diu a l'article es construeix un coneixement de abaix cap amunt, i no a l'invers que és com acostuma a passar, amb més horitzontalitat i naturalitat que a les aules. A més, la figura del professor/a canvia també de rol, ja que passa a ser una figura mediadora o inclús passa a dissimular-se entre els/les alumnes, existeix més socialització entre alumnes/professores.
Ara bé, com ja hem dit anteriorment a la reflexió, la prèvia experiència del professorat és bàsica per introduir als/les alumnes al món dels blogs. Pensem que donar una visió positiva d'aquests és fonamental, però que també ho és donar una visió més crítica dels perills també que ens exposem tots i totes al connectar-nos a Internet, una dimensió sense límits d'informació. És una xarxa extensa i tupida, però a la vegada invisible per a la majoria.
Benvinguts i benvingudes a aquest blog, som la Maria i l'Eli! Esperem que trobeu aquest blog interessant, o com a mínim sigui entretingut anar llegint el que ens toqui ficar respecte al treball final, el qual no sabem encara de que anirà... Quan hi haguin més noticies ja les ficarem. Tot al seu temps ;)
