Blogs para educar. Usos de los blogs en una pedagogía constructivista
de Tiscar Lara
Reflexionem sobre la importància dels weblogs dins de la SIC a través d'una pedagogia constructivista en funció de quines siguin les necessitats educatives...
A mode de reflexió crítica, nosaltres hem ordenat una mica aquells aspectes que a partir de l'article de Tiscar Lara ens han semblat positius, però també aquells que no ens han agradat tant. D'aquesta manera aconseguim una serie d'idees contrastades sobre les avantatges/inconvenients de les weblogs.
Entenem que ens hem d'educar per aprendre a saber fer un ús racional dels mitjans de comunicació audiovisuals en un món cada vegada més mediatitzat per les noves tecnologies. Definir ser una persona competent en comunicació audiovisual requereix igual d'un significat canviant en funció de quines siguin les demandes en una societat tecnològicament tant canviants, on hem de tenir clar que els missatges que ens emeten els mitjans segurament ens poden arribar a produir uns efectes (valors/contra-valors) en els consumidors i consumidores. Per això pensem que és més que necessària una educació en comunicació audiovisual, que sorgeixin noves eines com les weblogs. Per això pensem que és important que els docents i les docents que tenen a les seves mans la oportunitat d'actuar com a mediadors i mediadores constructivistes siguin persones amb una molt bona formació en la SIC perquè els aprenentatges que els i les estudiants construeixin siguin d'allò més productius.
Una altra pregunta que se'ns ha despertat al llegir l'article és; La informació, és un be social o és una mercaderia? Al nostre pensar, la publicitat és un reflex de la societat, aprendre a consumir i a buscar l'èxit. La informació és una mercaderia i un engranatge de poder social, no és un bé comú. En aquesta societat s'ha de fer front a les desigualtats socials d'accés a la informació on la majoria de medis generalitzats estan financiats bàsicament per la publicitat. Les weblogs per fi poden anar més enllà, ja que son una eina fruit d'una personalitat concreta i amb uns interessos personals concrets, les weblogs a grans trets no responen als interessos d'uns pocs i poden servir com una eina que actua com a xarxa social per ampliar i enfortir relacions, per compartir i per aprendre a través de la xarxa a qualsevol hora i en qualsevol moment. Nosaltres pensem que sort en tenim d'Internet (i de les weblogs!) ja que el panorama mediàtic ja ens comença a ser avorrit... no ens agrada com quatre gats gestionen la informació, una informació que es vista per milions de persones que no tenen dret a rèplica dins d'un procés unidireccional d'informació, el d'assentar-se al sofà apretar un botó i mirar la informació que desprèn la televisió. Tot emmascarat dins d'un mercat competitiu, amb alts graus d'interès econòmic i polític. Pensem que l'estil de la televisió és de banalitzar la cultura i el camp periodístic es la representació de la vida en un context fals de vuit polític i social d'anècdotes i successos. Defensem que l'educació no és competitivitat, que l'educació no és mercaderia neoliberal.
Els mitjans de comunicació de masses són una eina i un dispositiu comunicatiu capaç de predefinir la trajectòria de l'acció social i col·lectiva de MILIONS DE PERSONES, AMB MILIONS D'INICIATIVES INDIVIDUALS, els mitjans delimiten la imaginació, l'acció social, així és que lo real de la vida forma part de la pantalla televisiva i aquesta és se'ns dubte és un altar i un escenari privilegiat per les disputes i per els combats polítics i econòmics actuals. El blog permet anar una mica més enllà ja que és una invitació a la conversació, és un procés comunicatiu BIDIRECCIONAL on es pot estimular la imaginació i les ganes de compartir el que saps amb les demés persones sense afanys econòmics, sense vendre idees.
També pensem que en aquest article es revalora l'aprenentatge educatiu, es requereix el naixement de noves visions educatives! Ara bé, l'article ens deixa molt clar que la importància de les weblog rau en el fet de que lo important no és el que s'utilitza, sinó el com i de quina manera s'utilitza. 
La persona bloguera disposa de moltes opcions d'actuació. Es tracta d'un espai de llibertat, experimentació i aprenentatge, i tot dins d'una periodicitat temporal al agradat de cada persona. Com bé diu a l'article es construeix un coneixement de abaix cap amunt, i no a l'invers que és com acostuma a passar, amb més horitzontalitat i naturalitat que a les aules. A més, la figura del professor/a canvia també de rol, ja que passa a ser una figura mediadora o inclús passa a dissimular-se entre els/les alumnes, existeix més socialització entre alumnes/professores.
Ara bé, com ja hem dit anteriorment a la reflexió, la prèvia experiència del professorat és bàsica per introduir als/les alumnes al món dels blogs. Pensem que donar una visió positiva d'aquests és fonamental, però que també ho és donar una visió més crítica dels perills també que ens exposem tots i totes al connectar-nos a Internet, una dimensió sense límits d'informació. És una xarxa extensa i tupida, però a la vegada invisible per a la majoria.
